Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

Homenatge a les dones, a totes.

Ahir vam celebrar el Dia de la Dona treballadora i jo voldria celebrar-lo tot l’any. Així voldria dir que ja no ens cal reivindicar aquesta igualtat que no arriba.

El passat dissabte dia 5 de març vaig assistir a l’acte que van organitzar l’Associació de la Memòria Històrica de Rubí Neus Català. Un merescut homenatge a les dones de la República i la Guerra Civil, amb un subtítol prou clar, “Les grans oblidades de la història”.

Deu dones de les que vam conèixer les vicissituds i treballs que van patir durant aquests temps convulsos amb el seu dia a dia difícil i incert.

El paper de la dona sempre ha estat menystingut, a la rereguarda i no va ser diferent durant tots els anys que la història va trasbalsar les il·lusions i les esperances d’aconseguir un món millor. Un fragment del text que va exposar l’historiador Eduard Puigventós ho reflexa amb total claredat.

Aquesta vegada, amb encert, volem mostrar la nostra admiració, retre el nostre particular homenatge com a poble compromès i agraït, també a elles, a la Sebastiana, a la Teresina, a la Pepeta, a l’Irene, l’Isabel, la Rosa, les Maries, la Dolores i la Remedios, com a representants d’una generació de dones treballadores i lluitadores, que visqueren de joves els albors d’un temps que havia de canviar-ho tot però que una guerra acabà estroncant i la posterior dictadura les relegà, justament per la seva condició de dones, altre cop al paper que històricament els havia estat marcat: a casa, a la quotidianitat.(…)

Però és que la història de tots i cadascun de nosaltres és una història de quotidianitat, del caliu de la llar, d’activitats senzilles i vivències familiars, amb el record sempre present de l’àvia, la mare, la germana, l’esposa, la tieta o la cunyada. Una història de lluita i superació personal, d’avançar en un món pensat per als homes que mica en mica anem canviant i que té, en la trajectòria vital de cadascuna d’elles, un clar exemple.

Eduard Puigventós

En el seu discurs, l’Eduard va voler també donar visibilitat a un seguit de dones amb un paper fonamental a la cultura i a la lluita per una societat més igualitària en tots els aspectes, perquè el paper de la dona és important, a casa, i també a fora.

Les veus que reclamaven un paper important per a la dona, doncs, no sorgeixen a partir de 1931, sinó que venen de més enrere, essent Catalunya pionera en molts àmbits, no només dins de l’estat espanyol, sinó fins i tot a nivell europeu: el 1909 Francesca Bonnemaison inaugurava la primera biblioteca pública per a dones a Europa, la Biblioteca Popular de la Dona, a Barcelona; Carme Karr, àvia d’en Josep Maria Ainaud de Lasarte, periodista, intel·lectual  i treballadora incansable pels drets de la dona, havia estat expulsada de la revista Feminal el 1917 per haver demanat obertament el vot femení; Caterina Albert, enguany el seu any en commemoració del cinquantenari de la seva mort, malgrat signar la seva obra com a Víctor Català, començà a ser reconeguda en la seva condició de dona aquells anys…

També vam parlar amb els lectors del Club de Lectura de la Biblioteca de Rubí d’aquesta “celebració” i tot llegint el llibre de la Maite Carranza Ostres tu, quin cacau!, vam comentar el dret a les particularitats de cadascú, homes i dones, i a poder expressar-les sense por. 

Donar visibilitat  la feina de les dones, és doncs la fenia que ens toca fer..com ho demostra l’aparador del Racó del Llibre. Llibres que parlen de dones, dones que escriuen llibres..

Us en poso uns quants d’aquest que sabeu que m’agraden per poder-los treballar amb els més petits.

Amelia Earhart va ser una valenta i intrèpida aviadora nord-americana. El seu esperit aventurer la va portar a convertir-se en la primera dona a creuar l’oceà Atlàntic en avioneta i la primera a fer-ho sola .

Amelia Earhart

Maria Isabel SANCHEZ
Il·lustradora  Mariadiamantes

Editorial Alba

 

Frida Khalo és la pintora llatinoamericana més famosa del segle XX i figura fonamental de l’art mexicà. Membre del partit comunista i fidel activista d’esquerres. Tant en el seu treball com en la seva vida quotidiana -llenguatge , vestimenta , gastronomia Frida lluita per rescatar les arrels de l’art popular mexicà , segura que en elles s’hi troba la identitat nacional.

Frida Khalo

Maria Isabel SANCHEZ
Il·lustradora Gee Fang  Eng

Editorial Alba

 

Agatha Christie és l’escriptora anglesa més llegida de tots els temps. Les seves novel·les s’han traduït a més de cent idiomes, i la seva obra Deu Negrets és un dels deu llibres més llegits de la història. Va crear detectius peculiars, casos enigmàtics i històries plenes d’ingeni amb què va desafiar la ment de milions de lectors, i es va convertir en la reina del misteri.

Agatha Christie

Maria Isabel SANCHEZ
Il·lustradora Elisa Munsó

 

Cent anys després que se celebrés per primera vegada el Dia Internacional de la Dona, el 19 de març de 1911, ens conviden a conèixer a les pàgines d’aquest llibre a un grup de dones que, en èpoques en què no tenien dret a gairebé res, es van atrevir a lluitar pels seus somnis, i van arribar, fins i tot, a canviar la història.

Ellas hicieron historia.

Marta RIVERA DE LA CRUZ
Il·lustracions de Cecilia Varela

Editorial anaya

 

Agafo de nou, les paraules d’Eduard Puigventós per acabar avui.

 

Permeteu-me que acabi amb la poesia Cau de llunes, de l’activista política, filòloga i poetessa de les terres de Ponent Maria Mercè Marçal, que ironitza sobre aquesta situació:

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.