606 028 304  ·  Magí Raméntol 3, Rubí       montse@lectorsaltren.cat

 
Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

El berenar dels divendres, de Patxi Zubizarreta amb il·lustracions de Jokin Mitxelena. El va editar La galera l’any 1998.

Aquest és un petit i tendre conte, quasi sense llom, (no en podem dir àlbum) d’aquells que es perd en els prestatges  però que procuro  tenir ben localitzat per trobar-lo i rellegir-lo de tant en tant, ja que ens mostra la generositat i l’amistat de manera tan entranyable que, quan tanques les fulles et queda un somriure a la cara que no et marxa així com així.

Espero que us passi el mateix.

La pastanaga, versió de Laia Domènech, editat per Milrazones.
Aquest és un conte que podreu trobar amb diferents títols i versions, la majoria amb el títol Els bons amics, però que sempre prové d’un conte tradicional xinès.
Aquesta versió amb aquest format allargat, la trobo especialment artística i suggerent.
Compartir el que tens amb els amics, és una manera tan important d’entendre la vida que cal que ho recordem sovint. De la mateixa manera que en Pinot, el pi roig del conte que us vaig explicar dies enrera, explicava que els arbres estan tots conectats, i el que li passa a un ho senten tots els altres, i que si a un li falta alguna cosa un altre li pot fer arribar, les persones hauriem de mirar de funcionar de la mateixa manera.

Aquesta unió entre plantes o animals, cal que la practiquem els homes envers la natura, en tots els seus nivells.

 

La generositat en els àlbums.

A partir del petit conte d’El Berenar dels divendres, em van venint al cap, altres històries, àlbums i narrativa, que també ens mostren, de manera més o menys subtil, la generositat dels personatges i la voluntat de compartir alguna cosa amb els altres.
El conegut Sopa de pedra editat per Corimbo, amb tot un seguit de personatges que, a partir d’un viatger que demana una olla per fer una sopa i només té una pedra, s’hi aniran afegint altres que portaran una patata, una col, un tros de cansalada o el que tenen al rebost i, entre tots, ajuntant el que té cadascú, faran una sopa extraordinària i nutritiva.

O la meravellosa imatge d’El banc blau, d’Albert Asensio editat per Babulinka Books, on una nena li vol donar la seva sandàlia a un rodamón sense sabates, a mi em fa posar la pell de gallina!

O el petit conte pels primers lectors de Bel Olid Troba, troba, trobadora, amb il·lustracions d’Emma Schmit, editat per Combel on la nena que va trobant coses, les regala altres personatges, i a la fi del conte, tots aquells regals tornen d’una manera o altra.

I encara me’n venen més a la memòria. Els Veïns de l’Ignasi Blanch i l’Anna Aparicio Català, amb text d’Àngel Burgas i Mar Gonzalez, que sembla que sigui molta gent per fer un àlbum amb tan poc text, però que està pensat al mil·límetre, i editat amb tot l’amor del món, i amb un missatge tan obvi, i al mateix temps, tan necessari.
I una petita novel·leta editada per Blakie Books, Rady, el gat infermer, basada en un gat real, escrit per Satorino Fuchigami, il·lustrat per Tadahiro Uesugi, que ens explica com un gat d’un centre d’acollida, acompanya als animals malats que ingressen i als que els hi ofereix consol i amor incondicional.
I el evident però també clar missatge del Passa-ho!, de Victoria Furze, de Vegueta editors, com una cadena que va passant de l’un a l’altre, i que mostra, com deia l’anyorat Carles Capdevila:

l’amabilitat s’encomana

I per no allargar-me més, (que no pararia…!) avui hi afegeixo una novel·la per adults que segueix l’estela del tema de la generositat.
A l’horitzó, d’Hernán Díaz, editat per Periscopi, amb traducció de Josefina Caball.
Es podria considerar un western, en l’estil més clàssic del gènere. Us poso el que expliquen des de l’editorial, que trobo que el defineix a la perfecció i només avanço que, un dels personatges, en Asa, té un acte de generositat que em va deixar molt tocada.

Amb aquest western -que és, alhora, un antiwestern-, Díaz desafia les convencions i els estereotips i ens regala un retrat radical del desarrelament. Un relat emotiu que és alhora una profunda evocació de l’aïllament, una novel·la de supervivència i una història sobre la devastació que va acompanyar el somni americà