De vegades, al obrir un llibre, hi trobem quelcom més que la història particular que ens vol explicar. Hi trobem fragments de vida d’alguna altra persona que hi ha deixat una petjada. Hi torbem una espurna, una llumeta encesa que ens porta a algú que potser ja no hi és..Dins un llibre que vam comprar a una llibreria de segona mà, hi havia un bitllet de tren, dels antics, d’aquells de cartró. Segurament l’antic propietari o propietària del llibre el feia servir de punt, per marcar la pàgina on havia interromput la lectura. On deu ser, ara mateix aquella persona? Encara llegeix? Viu aquí o ha marxat a buscar feina lluny? Quants secrets amagats dins els llibres!
Fa uns dies, quan vaig obrir el llibre que comentarem en el grup de lectura que ens reunim un dilluns al mes, Intèrpret d’emocions, hi vaig trobar uns papers que em van trasbalsar.
Aquest llibre li havia deixat al meu germà mentre va estar ingressat a l’hospital en la que seria la seva ultima lluita contra una malaltia que se’l va endur. No eren més que els fulls de petició del menjar que li havien de portar per esmorzar, dinar i sopar on ell havia marcat amb una x el que li venia de gust per menjar, la gana no la perdia fàcilment.
Recordo que el temps que va estar hospitalitzat, l’anava a veure tant sovint com podia i llavors teníem les converses que no havíem tingut en tots els anys de la nostra vida de germans i que ens anàvem coneixent a mesura que parlàvem de llibres, d’anècdotes i de desitjos. Va ser llavors quan vaig conèixer de veritat aquesta persona que vivia al costat de casa meva, però que no veia mai….La feina, la família, els desenganys, les neures, les aficions, les utopies, tot això que té la vida diària que ens manté tant ocupats i que fa que no donem importància a les persones que tenim al costat i que potser, un dia, trobarem a faltar.
Obrir aquest llibre em va portar a cinc anys enrere, quan pensava que, per fi, i gràcies als llibres podia tenir converses amb aquest germà desconegut i saber de primera mà, els seus neguits, il·lusions i esperances, i al mateix temps, compartir-hi les meves.
Els llibres ens fan parlar de coses que no entren en el nostre dia a dia, de coses que potser ens costa de treure i, a través dels personatges de les històries que llegim, podem posar veu a les nostres pròpies interioritats. No és fàcil trobar les paraules per dir les coses, i és gràcies als bons escriptors que podem dir:” això és el que sempre he pensat però no sabia com dir-ho!”
Intèrpret d’emocions descriu nou històries a cavall entre l’Índia i els Estats Units i enriquits amb detalls sensuals de la cultura índia s’adrecen a tots aquells que s’han sentit forasters en qualsevol lloc, diu la ressenya del llibre, però jo recordo sobretot el relat que dóna títol al llibre i que mostra una dona que busca algú que pugui interpretar les seves emocions, algú que li doni les respostes al batibull d’emocions que la trasbalsen i que ella té tanta feina a mantenir amagades, a no mostrar ni al seu marit ni als seus fills, però que la fan sentir malament. Aquestes emocions soterrades i tapades per por de mostrar el que hi ha en realitat a sota de la seva plàcida i monòtona vida i que li fan confondre un intèrpret d’idiomes amb un refugi salvavides. Potser això és el que necessitem tots, un intèrpret d’emocions que ens tradueixi el que sentim a les paraules que puguem assimilar i comprendre.
Intèrpret d’emocions de Jumpa Lahiri és un llibre que ja no es troba a les llibreries, està descatalogat, com molts altres que es van perdent pel camí, com moltes persones, que també les perdem, però, al igual que els bons llibres, sempre els portem al cor, i aquest llibre, sempre més, anirà lligat al meu germà.
Intèrpret d’emocions
Jhumpa LAHIRI
Editorial Columna