606 028 304  ·  Magí Raméntol 3, Rubí       montse@lectorsaltren.cat

 
Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

L’home que encenia els estels, escrit per Claude Clément, il·lustrat per John Howe, editat per la desapareguda editorial Aura, l’any  1992.

Aquest va ser un dels primers àlbums que jo vaig conèixer. Una d’aquelles històries que em va obrir els ulls a aquest món meravellos de la doble lectura, de text i d’imatge, i que em va semblar que podria agradar tant a petits/es lectors/es, com a adults i grans lectors/es.

Per fi, els qui siguin capaços d’alçar els ulls podran somniar!

Amb aquestes paraules ens despedim d’aquest heroi que es capaç d’enfilar-se dalt dels estels per il·luminar-nos les nits i fer que, quan mirem cel enllà, siguem capaços d’imaginar altres mons, altres espais, i altres situacions. Com la nena del conte de Ricardo Alcántara, la Júlia, que cada dia somnia que està en un món meravellós que li permet resistir l’espera….

Qui sóc, avui?, escrit per Ricardo Alcántara, il·lustrat per Mariam Ben-Arab, editat per El Cep i la Nansa.

Com ens va cantar l’Alicia Molina el dia que va venir a explicar-nos els conte del Ricardo, mai, mai, hem de deixar de somniar!

Per fugir de la realitat, la Júlia del conte cada dia, abans d’obrir els ulls, s’imagina qui és, i un dia és una princesa, un dia és una pirata i un altre és una fada, però sempre, amiga de tothom i amb una mirada positiva a tot el que l’envolta.

Les històries del Ricardo, tenen aquest regust trist a l’inici, però el que m’agrada d’elles és que sempre, al final, hi trobem aquesta mirada positiva, aquesta esperança, aquest cant a l’alegria i a gaudir de les petites coses que tenim al nostre voltant. I si no, veieu Mishiyu (Combel) , Nasario (Bambú) o Una acàcia entre quatre parets (Animallibres), per dir-vos tres exemples diferents i adreçats a edats lectores també diverses.

Una abraçada a tots els que esteu a casa confinats!! Esperem veure’ns aviat!