606 028 304  ·  Magí Raméntol 3, Rubí       montse@lectorsaltren.cat

 
Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

Lluna plena, d’Antoine Guilloppé, el va editar Macmillan l’any 2011.

Aquests és un d’aquells àlbums, malauradament desapareguts, que no et canses de mirar. i a més, com diuen a GRETEL  és un àlbum amb text per a primers lectors i imatges per a hedonistes del paper de totes les edats. Es tracta d’un llibre encunyat que no només celebra la lluna i la nit, sinó el llibre com un objecte material, com a forma d’art. Gràcies als avanços d’en les tècniques d’impressió, el text simple sobre què fan els animals del bosc en una nit de lluna plena serveix de fil conductor per a pàgines negres de finíssims retalls fets a làser que anticipen el que succeirà en els plecs blancs del revers, allà on es presentaran més personatges de la nit. El seu enginy i sofisticació gràfica recorda als llibres de Bruno Munari, especialment a Nella notte Buia.

El misteri que ens va teixint al llarg de les seves pàgines ens manté a l’aguait fins al final. Un llibre-objecte que ens encandila i atrapa.

Dolent de Lorenz PAULI, il·lustrat per Kathrin Schärer, amb traducció de Anna Soler, editat per Takatuka.

Aquest és un àlbum que també ens planteja una situació d’intriga a la fi de la història, però amb una finalitat molt diferent. Quin és el limit de les bromes que gastem? Tal com ens explica el Jaume Centelles en el seu post:
web JAUME CENTELLES

¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.

El dibuixant d’óssos, de Bernat CORMAND RIFÀ, editat per SD l’any 2008.

Un altre petit àlbum delicat, amb misteri i sorpresa final és el que va idear i dibuixar Bernat Cormand. Amb aquest estil tant caracteristic que té, amb un dibuix a grafit, detallat, delicat i tan narratiu el vaig descobrir amb aquest dibuixant d’ossos, però quan em va enamorar va ser amb  El nen perfecte editat per SD i Els dies feliços, editat per A Buen Paso, dos àlbums amb temàtica LGTBI, però que, de fet, del que ens parlen és de l’amor, la pèrdua i del dret a ser el que vulguem.
I perquè conegeu a aquest il·lustrador, editor, actualment director de la revista Faristol, una entrevista que li van fer a betevé.

Entrevista a Bernat Cormand a betevé