606 028 304  ·  Magí Raméntol 3, Rubí       montse@lectorsaltren.cat

 
Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

L’última visita del meu germà Joan, que està treballant a La Palma per a TVE, ens ha portat, a més dels esperats pots de mojo picón, una sorpresa en forma de llibre. Una amiga i col·lega periodista de Les Palmes de Gran Canària li va entregar un dels exemplars del seu llibre que ha escrit “per a nens i no tan nens”.
Francisca González li va donar perquè em fes arribar per a mi, un llibre dedicat amb un text en català, digne d’elogi per a algú que no domina la meva llengua. Em va semblar encantador el joc de paraules que va confeccionar amb el meu  Lectors al tren! i les referències a la lectura i als viatges, però la sorpresa anava més enllà, doncs a l’interior de la història, aquest virtuosisme de barrejar adjectius i substantius que sorprenen i descol·loquen l’utilitza durant tot el relat!

Hi ha moments que el nonsense està tan present, que no saps si riure o deixar de llegir per fer una llista de tots els disbarats que s’acumulen en un joc boig i divertidíssim amb el llenguatge i els seus significats.

En el pròleg del llibre, Victor Pérez Albariño relaciona el text de Francisca amb el relat de Barrie, Peter Pan i també amb Alícia al país de les meravelles, amb el primer, pels seus jocs especulars de paraules amb una càrrega més assequible ja només als adults o nens que es resisteixen a créixer , i  amb el segon pel tipus de narració i els jocs verbals .
També fa un encertat símil amb l’escriptura de la poetessa Gloria Fuertes i amb el capítol 68 de Rayuela de Julio Cortázar on ens diu:

 

Ensenya com es pot explicar una trobada eròtica en idioma glíglic sense que tinguem una comprensió cabal de les paraules que utilitza, simplement perquè en la seva immensa majoria són inventades per ell i desconeixem el seu significat  (…) en el text de Francisca González també hi ha una espècie de semantització de les paraules, perquè per un art de combinatòria diferent ens ofereixin nous significats molt allunyats dels contexts en què habitualment es fan servir i on la majoria de les vegades funcionen com tòpics amb ja poc valor significant .

El joc comença amb els noms dels personatges, ja que trobem a Lola Imaginacosas, Creoquelotengotodo, ¡Quélistasoy! o Aquípasalgoqueyonoentiendo, seguint amb els noms geogràfics i els noms que els dóna a les botigues, comerços, línies d’autobusos o agències de viatge, és un continu descobrir d’hilarants relacions i humorístics fragments on no pots baixar la guàrdia si no et vols perdre tots els significats.
Però per a mi, el millor de tot arriba al final, quan ja a PitiPitiTotó, al costat de Don Legislativo, els nens aventurers han d’ajudar a redactar la Constitució de l’illa. Perquè us feu una idea aquí us poso el fragment que correspon al preàmbul:

“La Nación pititotuense, deseando establecer, con todas sus fuerzas, la seguridad, la libertad y la felicidad de pequeños y adultos que se sienten como niños, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de:
Garantizar la alegria de los más pequeños de la casa dentro de la Constitución y de las leyes conforme a un orden económico y social justo.
Consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio infanti como expresión de la voluntad popular.
Fomentar el acceso a la alimentación, la educación, la cultura y la esperanza.
Proteger a todos los pueblos en el ejercicio de los derechos del Niño, sus sueños, sus juegos, sus lenguas.
En consecuencia, las Cortes sueñan y el pueblo pititotuense desea la siguiente Constitución”

I aquí van alguns dels capítols que els nens ajuden a redactar:

Capítulo 15. Vida sana con vitaminas y bífidus activo:

Necesito mil besos.
Millones de caricias.
Diez mil arrullos diarios
y un kilo de sonrisas.
Me chifla que me cantes,
me abraces y me vistas.
(…)
Leer también me chifla.
Hacer sumas y restas.
Así que no te olvides
de llevarme a la escuela
Sabré un montón de cosas.
Cuando cumpla más años,
tendré mucha cultura
y encontraré trabajo.
Ahora que soy chico
solo pienso en jugar
¡Permíteme ser niño!
¡Me toca disfrutar!

I per acabar tenim la “Disposición Final:”

Esta Constitución entrará en vigor en el preciso instante en que los adultos encuentren el sentido común y el hallazgo sea publicado en el Boletín Oficial del Estado Pititotuense. Se publicará en todas las lenguas y dialectos del mundo. Por tanto, mando a todos los seres humanos, particulares y autoridades, que busquen con todas sus fuerzas al Ilustrísimo Señor Sentido Común y guarden y hagan guardar esta Constitución como norma fundamental del mundo.

Després de llegir això, estic per encarregar-li a Francisca, que m’envíi  350 exemplars per fer-los arribar als diputats del parlament espanyol a veure si s’assabenten d’una vegada dels drets dels ciutadans, dels nens i de les diferents sensibilitats lingüístiques, identitàries i socials dels qui tenen l’obligació de representar.

Les il·lustracions que acompanyen la història, tenen un encant especial, Víctor Jaubert ha d’haver crescut veient les il·lustracions dels anys seixanta i setanta.

Es confessa admirador de Bruno Bozzeto, Mary Blair, Quino, Charles Schulz i Will Watterson, pero jo crec que també té influències de Maria Pascual, Ayné, Armand Martínez, Pablo Ramírez i , per descomptat de  Purita campos! I si no, compareu.

 

És un homenatge a tots aquells il·lustradors  que van passar desapercebuts durant una pila d’anys. Moltes gràcies Victor! I evidentment, moltes gràcies Francisca! Esperem més relats teus!