“Pedres que són pell
pell que és paisatge”
Aquests versos del poema del final de l’exposició “Dues pedres. Paisatges persistents” (Palau Robert, 2024), epíleg i resum, ens van obrir la maleta de les idees. Les construccions de pedra seca tan presents en el nostre país ens van portar a reflexionar, de forma encadenada, sobre el paisatge, la natura i el territori, paraules amb significats de límits difosos, que es trepitgen a vegades, que es complementen, i que fem servir sovint des de interpretacions i bagatges culturals personals.
La natura entesa com el conjunt dels essers vius i estructures geològiques i les seves interrelacions; el paisatge que construeix la mirada de l’ésser humà; el territori com l’espai cultural on natura i paisatge s’estatgen, s’entrecreuen i dialoguen.
Els murs i altres construccions de pedra seca han configurat uns paisatges que tenim molt incorporats al nostre imaginari; construccions nascudes per cobrir necessitats de societats humanes que han fet servir els recursos del seu entorn per resoldre-les amb el menor cost i el menor esforç, que no han generat un impacte negatiu sobre la natura tot i el seu potencial transformador, son un exemple de simbiosi i adaptació mútua.
Els murs de pedra seca han estructurat el territori sobre els que nous paisatges s’han obert a la mirada donant pas al camí dels homes i les seves històries, sobre els que la natura ha buscat escletxes per fer caus i camins per a les seves arrels, oferint-nos ara un pretext a partir del qual parlar de la natura i el paisatge que ens envolta i que està en el territori més proper.
En un temps en que la preocupació pel món en el què vivim i pel futur que albirem, sovint amb una mirada més pessimista i fins i tot catastròfica, on científics, polítics, mitjans de comunicació i institucions de tota mida en parlen pot semblar que fer-ho des d’un petita llibreria es sobrer.
Creiem que no. Estem convençuts que es possible i que cal parlar-ne sense posar límits. Els llibres, els àlbums il·lustrats, els còmics, ens poden obrir portes i finestres, fer de microscopi o de telescopi i donar noves visions. Posar sobre la taula terminologies i idearis, alguns de fa temps coneguts, que estan omplint els discursos com ecologia, medi ambient, ecosistema, ecosofia, turisme o viatge, turisme fòbia, antropocè, liternatura, … i parlar-ne ha de ser part d’aquest espai de reflexió al que ens volem apropar.
Poder parlar del paisatge o la natura des de la distància curta, sense grandiloqüències ni excés de tecnicismes que les porten a espais d’alienació, defugint alarmismes paralitzants i optimismes naïf, recuperant el sentit de meravellar-nos pel que ens envolta al que ens invita Rachel Carson, intentant de forma planera sortir dels tòpics i les imatges estereotipades, descobrir autors, il·lustradors i actors del mon del llibre en general que hi tenen alguna cosa a dir; tot plegat creiem que ho podem aportar des dels llibres i els àlbums com a referents i punt d’arrancada de diàleg i nous aprenentatges.
I volem donar veu a la liternatura, un gènere que sovint ens apropa a la natura des de l’experiència vital i personal dels autors, amb mirada d’artista i amb qualitat literària.
En definitiva, us volem oferir un any (de moment un) on les nocions de natura-paisatge-territori siguin eix de les nostres activitats.
El divendres 14 de març a les 19 hores en fem un acte inicial, inaugurant l’exposició de les il.lustracions de l’Ester Garcia dels llibres La selección natural , El secreto de la oropéndola (amb poesies d’ Emily Dickinson) i la Abeja Maya, tots ells editats per Nórdica Libros i que tenen un contingut molt vinculat a la natura. Ens acompanyarà en Gabi Martínez, periodista, escritor i máxim exponent en el nostre pais de la Liternatura, autor del llibre Animales Invisibles (del que exposem també un parell d’il.lustracions de l’Ester García). Una sessió que val molt la pena.