Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

Dijous, 29 de maig de 2025, presentació dramatitzada del poemari Siete formas de mirar el mar, de Raúl Velasco, editat per Oblicuas.

En aquest recull de poemes en Raúl Velasco ens torna a posar davant el món, la vida, …el mar, des de la seva mirada poètica

El panegíric que encapçala el llibre sembla que es vesteix d’oxímoron on sura el pessimisme. A sota, però, hi ha el mar i la poesia: “Por todo ello hay que hablar de superación. Porque me niego a asumir que esté todo perdido o precisamente porque la derrota es definitiva, me aferro a los sueños como esperanza última”.

Sí, hi trobem el Raúl que mira la vida i el món de front i ens els mostra sense miraments, disseccionats, esculpits, gratats pels seus poemes, desfermant tristesa o frustració o dolor o amor o esperança.

Amb paraules fines o gruixudes, amb ironia, tristesa o amargura, amb amor o amb la pau de quotidianitats, ens envolta dels seus pensaments, el seu sentir, la seva mirada, sense subterfugis, de forma oberta i clara fins al punt que encenen ires, somriures, llàgrimes,… i no et deixen indiferent.

En acabar de llegir el llibre, rememorant els títols de cada capítol, potser has negat, t’has sentit confús, o rabiós, o culpable, o trist, has acceptat i, potser, finalment t’has restablert. En definitiva, has obert els ulls i has mirat el mar que ens envolta i has entès les seves raons.

Efectivament, els poemes del Raúl del seu llibre Siete formes de mirar el mar ens interpel·len, ens entristeixen o ens acaronen a parts iguals, i les explicacions del procés creatiu del Raúl, acompanyades de petits fragments dramatitzats, ens van emocionar i colpir.

A Lectors sempre ens ve de gust tenir al Raúl parlant-nos dels seus poemes i de com entén el món, gaudir de com utilitza un llenguatge entenedor però ric en matisos per portar-nos al seu cor. Un bon exemple de com la literatura ens omple i ens fa compartir experiències, vivències i moments intensos.

Ana Callejón, Eva Jiménez i Eric Mir, membres de la companyia “Esto no es una compañia” (sembla un embarbussament!!), van ser els encarregats de dramatitzar alguns dels poemes.

Moltes gràcies a tots ells per haver posat la seva mirada sobre la poesia del Raul!