Dissabte, 19 de setembre de 2026, presentació a la Biblioteca de Rocallaura del llibre Ruralisme, escrit per Vanesa Freixa, editat per AraLlibres.
Aquest cop no vam ser Lectors, al tren! qui va organitzar la presentació d’un llibre en el seu espai. La Maria Cinta Botella, dinamitzadora de la petita biblioteca de Rocallaura, ens va proposar d’anar-hi per assistir, i complementar amb llibres, a la presentació del llibre Ruralisme, escrit per la Vanesa Freixa.
És un llibre que particularment havíem llegit seguint la nostra dèria de la LiterNatura, i ens venia molt bé veure i escoltar en directe la Vanesa. I no va decebre gens.
Amb una energia desbordant, una convicció envejable i un discurs coherent ens va anar descobrint les motivacions del seu plantejament vital (anar a viure a muntanya) i del llibre que ha escrit a partir d’aquesta experiència.
Ruralisme no només parla de Vanesa Freixa fent de pastora i horticultora. Amb un narrativa amena, desplega un ventall de temes que expliquen el paisatge físic actual, però també socioeconòmic del nostre territori, més enllà de les àrees metropolitanes, i especialment la muntanya. Fa una repassada de quines han estat les estructures econòmiques i socials i els poders que van motivar la despoblació de les zones de muntanya i com es veien i (potser es veuen encara) els seus habitants, des de la mirada dels altres i la d’ells mateixos, com gent inculta i amb poca educació, una situació que els va dur a tombar el seu horitzó cap a la ciutat, on enviaven els seus fills si podien.
Però no; la seva visió, la seva proposta, es fonamenta en que l’àmbit rural és el que ens alimenta a tots, que cal estimar el lloc, la feina, cal sentir orgull de l’aportació a la societat des d’aquesta ruralitat.
No defuig temes polèmics com la reintroducció d’espècies animals (el llop i l’os, per exemple) i la problemàtica de convivència amb la pagesia, aportant reflexions que cal considerar a un i altre costat de la controvèrsia.
Denunciar qui està configurant avui dia el territori va ser una altra de les qüestions que es va tractar: els interessos de les grans corporacions que, lluny d’on inverteixen, no tenen altre objectiu que l’extracció econòmica sense considerar que hi deixen ni les necessitats i la vida dels que hi resideixen. I va fer una advertiment als assistents, majoritàriament vilatans de Rocallaura: “no us deixeu enredar per cants de sirenes i missatges sense alternatives”.
Vanesa Freixa és també il·lustradora i ha publicat diversos llibres. Des de la seva experiència vital, cultural i creativa ha participat en diverses xerrades que podeu trobar a les xarxes i que us recomanem: per exemple, una llarga conversa amb l’antropòleg i filòsof Santiago Beruete ( https://www.youtube.com/watch?v=FIBFwsiFxEA ) o un diàleg amb Gabi Martínez i Antonio Iturbe organitzada a la llibreria Ocho y Medio de Madrid ( https://www.youtube.com/watch?v=6Tz-5MFf4Zw ). Si teniu ocasió escolteu Vanesa Freixa, llegiu-la, potser no hi estareu completament d’acord, però us farà reflexionar.
Als urbanites, que a poc que reflexiones et sents lluny del territori (fins i tot de l’asfaltat en el que vivim), que en fem gairebé sempre una aproximació superficial, de mirada lúdica i estètica, de desplegament de tòpics o d’integrismes de manual, encara ens va deixar una bona noticia: la cooperativa Eixarcolant ( https://eixarcolant.cat/ ) està endegant un projecte (Singulars) per distribuir els productes que es fan al nostre territori directament als comerços que s’hi afegeixin on els podrem comprar (….una pera o un tomàquet collits ahir!!, aquí a la vora!!). Des d’on som, però, cal que prenguem consciencia amb visió amplia del que això significa per a tots. Esperem que sigui un durador primer pas en el bon camí. Ens hi afegirem, no?
