Divendres, 13 de febrer de 2026, inauguració de l’exposició de les il·lustracions de l’àlbum Em dic Liceu, escrit i il·lustrat per Albert Asensio i editat per Nórdica Libros
Notes de piano que neixen dels dits de l’Eduard Sáez sonen a la sala de Lectors. La gent seu i les converses s’esvaeixen. La música de Mozart desplega el seu mantell sobre el públic i la veu de Montserrat Bertral entra en escena donant vida a Cherubino, l’entranyable personatge de les Noces de Fígaro, i ens pregunta Voi que sapete?, Tu que en saps; l’agafem al vol, perquè escau perfectament a l’àlbum que protagonitza la sessió: Què en sabem del Liceu?.
Perquè l’Albert Asensio ens ofereix un àlbum que dona respostes, no com un manual d’història, d’art o arquitectura, ni com un conte d’herois i brivalls, sinó com una narració poètica on es trenen personatges imaginaris i reals que al llarg dels anys han anat construint aquest edifici; però és que ell mateix és qui ens ho explica erigint-se en la veu narrativa.
Encetem una conversa amb un petit recordatori de qui és l’Albert, els seus estudis i els premis que ha rebut, que dona pas a les vicissituds de l’àlbum: com neix, de qui és l’encàrrec (nous personatges s’afegeixen al nostre espectacle d’avui: Gran Teatre del Liceu i Nórdica Libros), com va ser l’experiència de transitar per l’edifici, conèixer les persones que hi treballen, com es fa una òpera. De tot això, després d’una feina considerable de documentació, de visites, d’observació en el mateix edifici, de sorolls i silencis, de tria, en va anar sorgint l’àlbum.
L’exposició a Lectors de les il·lustracions l’hem construït a partir de tres mirades: la de l’edifici i la seva història, la dels aspectes tècnics que te muntar una òpera i la de les persones, anònimes, que hi donen raó de ser, que s’amaren d’emocions en visitar-lo, en assistir a una representació.
En aquest moment toca un petit intermezzo en el que l’Eduard torna a fer voleiar notes des del piano, ara una ària de l’opera Rinaldo de Haendel.
Reprenem amb la presentació de un petit vídeo en el que les mans de l’Albert fan aparèixer del paper les il·lustracions que podrem veure en el llibre (i la veu de Renata Tebaldi: Vissi d’arte, de Tosca, de Puccini). Continuem parlant de la construcció de l’àlbum: materials, tècniques,… quins són els colors del Liceu, per tancar la xerrada retornant a l’Albert persona per parlar de la seva vivència de l’òpera: l’obra la Torre dels Somnis va ser per a ell la porta.
Per acabar, tres àries més que ens van regalar la Montserrat Bertral i l’Eduard Sáez: l’Habanera de Carmen, el Nessun dorma, de Turandot i l’ària final de la Cenerentola de Rossini.
Il·lustració, una mica d’història i música, què més podem demanar?
