Divendres, 20 de març de 2026, presentació de l’àlbum Guaraçú, escrit per Ricardo Alcántara i il·lustrat per Maria Rius, editat per BindiBooks.
“És un conte alat, no sols per la condició ornitològica d’uns dels protagonistes, sinó per la sensació que produeix la seva delicada poesia. (…) El tema en si ja porta una càrrega poètica de molts quirats. I la personalitat de l’indiet Guaraçú, enamorat de l’ocell blau, és captivadora. Si a tot això afegim la forta dosi de plaer visual que proporcionen els dibuixos càlids de Maria Rius, comprendreu que sigui un dels millors llibres apareguts, aquí i ara, per als infants.”
Aurora Díaz-Plaja va escriure aquestes línies el 1978 des de la seva secció crítica “Llibres per infants i adolescents”, a Serra dÒr. I ara les ha recollit Tina Vallès en un article a Vilaweb del 12 de març de 2026 que celebra la recuperació d’aquest àlbum, Guaraçú, que n’ha fet BindiBooks.
Quan el dia de la presentació a Lectors, la Montse ens ho va llegir no va fer més que obrir un espai de memòria que retorna amb plena actualitat, perquè revisitar aquest Guaraçú no es converteix en un acte de nostàlgia per a uns quants lletraferits, sinó un reconeixement de la seva vigència i una constatació de la necessitat de replantejar què és el que està passant amb les bones obres literàries que mereixen estar encara a les estanteries de les llibreries, però que han estat bandejades sense més argument que cal deixar espai a les novetats.
La presentació amb el seu autor, Ricardo Alcántara, i l’editora de BindiBooks, Cristina Feliu, va servir també per fer un recorregut personal, emotiu i, en certa manera, d’un moment històric, que ens va captivar. Des de Brasil a Barcelona, a la Plaça Reial, als editors de Barcelona, a la mort del dictador i els fràgils moments posteriors, viscuts per algú que venia de fora, de lluny, amb la idea de continuar prop del mar i amb la clara voluntat d’escriure com a vocació va ser el relat paral·lel del Ricardo a la publicació de Guaraçú el 1978.
Ara, les peripècies que es van haver d’anar superant per aquesta nova publicació, inclosa la de la traducció de l’Anna Murià, gairebé servirien de guió d’una història de misteri, però posen en valor tant la voluntat d’arribar al final com la de la pròpia i indiscutible qualitat del resultat.
El que el fill de Maria Rius, en Miquel, ens fes una visita per sorpresa va fer que la il·lustradora també tingués a la sessió la presencia que calia donar-li: la qualitat i la gosadia en que va plantejar el seu treball a Guaraçú potser no el trobaríem ara.
Benvinguda la proposta de BindiBooks. Que Guaraçú ens torni a acompanyar una bona temporada i serveixi d’estímul per altres aventures que ens permetin tornar a tenir a les lleixes de les llibreries, les biblioteques i a casa tantes bones obres que ho mereixen.
