Divendres 12 de desembre de 2025, inauguració de l’exposició d’originals d’il·lustracions de Concha Pasamar.
Potser que la darrera exposició d’aquest any no queda del tot dintre de la temàtica de Natura-Paisatge-Territori i la Liternatura, però ens va semblar que, a més a més de la seva aportació a àlbums com Plantar el món, la sensibilitat i la manera en que les il·lustracions de Concha Pasamar retraten el món i la vida no deixen d’aportar una mirada poètica a tot el que ens envolta, siguin les fulles caigudes a la tardor, les valls i muntanyes de Kentucky o un parc nevat els dies de Nadal.
En aquesta exposició hem volgut fer una aproximació a l’obra de Concha Pasamar i mostra il·lustracions de diversos dels seus treballs, alguns escrits per ella mateixa, en els quals podem trobar enfocs i tècniques diferents, des de l’estil divulgador poètic de Bibliotecàries a cavall, un àlbum ple de color i d’un dramatisme que alhora reparteix coratge i optimisme, o el minimalisme cromàtic teixit en un potent traç de llapis a Carmen o la Caputxeta, o la delicadesa i fragilitat de les línies de tinta sobre aiguades d’aquarel·la a Fleco de nube fins el gravat amb “planxes de tetrabrik” de Melusina, amb aquell regust tan aconseguit de llibre antic.
A tots ells hi trobem una manera de fer personal, particular per a cada història, que ens transporta fins al que ens vol explicar, i on els detalls, sovint plens de quotidianitat, acaben de situar-nos en l’espai i el temps del relat.
Començar amb la música que Iñigo Vidaurre a les cordes del violí i Luar Alberdi a les del violoncel van fer planar per tots els racons de la llibreria ja va crear l’atmosfera en la que paraules i il·lustracions van volar fins els nostres sentits.
La Montse Marcet i la Melania del Pino en va fer la presentació i van conduir el diàleg i la sessió que va ser un èxit, i no només pel nombre de gent que va venir: la poesia, (que ja havia començat amb la intervenció inicial que en va fer la Montse i que us deixem al final de l’entrada el text complert), acompanyada també pel rigor científic si calia, van ser el regal que la Concha ens va oferir a mida que parlava dels seus llibres. Les oportunes preguntes i comentaris de la Montse i la Melania van portar a una conversa fluida i enriquidora.
A les parets de lectors podreu veure il·lustracions de Fleco de nube, amb poemes de Fabiana Margolis, editat per Kalandraka; Plantar el món, escrit per Javier Sobrino, editat per Akiara Books; Un regal d’hivern, editat per Bookolia; Hora de soñar, editat per Bookolia; La caputxeta vermella, editat per Bookolia; Carmen, escrit per Margarita del Mazo, editat per Cuento de Luz; Mil històries a la pell, escrit per Marina Aguirre, editat per Bookolia; Bibliotecàries a cavall, editat per A fin de cuentos; Melusina o la naturalesa de les fades, editat per Bookolia; Catharine o el cenador, un llibre primerenc gairebé inèdit de Jane Austen, editat per Bookolia.
Al final, estona de signatura de llibres ben acompanyada per la música de la Luar i l’Iñigo.
Agrair la presencia i intervenció de la Joana Morales, traductora de Melusina o la naturalesa de les fades.
Recordar que aquesta sessió del dia dotze va anar precedida el dia anterior per una de les tertúlies clandestines a l’espai Llamps i Centelles de l’Hospitalet que proposa en Jaume Centelles, amb el qual ens agrada molt trobar ocasions de fer conxorxa per fer activitats conjuntes. Val molt la pena llegir l’entrada que en va al seu blog, us en deixem l’enllaç
https://jaumecentelles.cat/2025/12/17/tertulia-clandestina-20-un-regal-dhivern-amb-concha-pasamar/
Imatges del dia 11 a l’espai LLamps i Centelles
Intervenció inicial de la Montse Marcet
Hi havia un vegada, una nena a qui li fascinaven els contes fantàstics, amb fades, cavallers i dracs. I quan es va fer gran, va voler recuperar aquelles històries i transformar-les per poder-les compartir, primer amb els seus fills, i després amb tots nosaltres.
Aquesta nena es va llicenciar en Història i Doctorar en Lingüística Hispànica, però sempre li ha agradat badar, mirar, observar i gaudir de totes aquelles petites coses que l’envolten: una sargantana que grimpa per la paret, el canvi de color de les fulles a la tardor, el soroll del vent entre els arbres, el so de les passes d’algú estimat quan arriba a casa, el silenci compartit amb companyia, la llum que entra per una finestra al capvespre…Per això aquesta exposició l’hem titulat “detalls quotidians”
Tots aquests detalls, els anirem trobant dins les seves històries, perquè narrar, amb paraules i imatges és el seu do, i per això, la docència i la investigació la van portar cap als llibres
Gràcies a aquesta necessitat de compartir les històries que la fascinen tenim a la Melusina, la recuperació d’una història medieval que ens parla d’una fada que es va enamorar d’un cavaller.
I els llibres que ens acompanyen a l’hora d’anar a dormir, llegint en veu alta aquell conte que ens farà entrar al món dels somnis ben acompanyats, això si, seguint els rituals necessaris per poder-hi entrar, com ens demostra a Hora de soñar.
I els llibres, i les narracions tradicionals, els Romanços , recuperar les versions originals d’aquells contes que han estat deformats i recuperar els clàssics, com La Caputxeta Vermella, però l’original, sense edulcorar, el que té la finalitat d’advertir a les noies dels “llops” que es trobaran a la seva vida.
I buscar complicitats amb altres autores i contrafactar textos, com els poemes narratius que sobre motllos antics recullen nous temes amb aquell ritme sonor d’octosíl·labs assonants i fer-ne una meravella com els Romances de la rata sabia i que en surti un objecte coherent en quan a composició, disseny i il·lustració.
I anar més lluny, i adaptar un clàssic de l’opera de Bizet , una Carmen natural i lliure fidel al muntatge que va fer la Compañia Nacional de Danza de España, amb coreografia de Johan Inger i transformar-lo en un àlbum espectacular.
I els llibres, sempre els llibres, i anar a parar a unes persones tant fascinants i dignes de reconeixement com les Bibliotecàries a cavall, dones valentes i decidides que van portar la lectura, els llibres, el coneixement i la companyia a milers de persones que vivien disperses a l ‘est de Kentucky, un dels estats que travessen els Apalatxes.
I amb elles, comencem.