Cinquena i sisena sessió del Club de Lectura de la Caputxeta, 1 de febrer i 14 de març de 2024. Adolfo Serra i El Bosque dentro de mi
Per parlar de l’àlbum d’Adolfo Serra El bosque dentro de mi el Club ha destinat dues sessions, ja que s’ha invitat a l’autor a compartir la del 14 de març i poder comentar amb ell els diferents aspectes de la seva obra.
A la primera sessió es va parlar de les possibles interpretacions que aquest àlbum sense paraules podia tenir; a mida que cadascú va fer la seva aportació van anar aflorant diferents visions, sempre sota el paraigua de les pròpies paraules de l’autor en que obre el seu llibre a les que cada lectors li vulgui donar. El retorn a la natura, contraposició ciutat i natura, metàfora sobre el creixement,… en van ser diferents entrades.
La visita de l’Adolfo al Club ens ha permès copsar la seva manera d’entendre l’àlbum, confirmant l’oferiment a que cadascú és lliure de fer-ne la seva interpretació, que pot tenir una dimensió contextual en el temps, en el nostre estat d’ànim, en el nostre entorn més immediat o, perquè no, en les influències dels corrents de pensament dominants (ecologia, creixement personal,..). El seu àlbum te la intenció de generar preguntes no de resoldre’n.
Ens va explicar els antecedents que el van portar a fer aquest àlbum, amb clara referencia al seu primer, Caperucita Roja, i a la necessitat de fer una història més personal i més enllà de l’encàrrec editorial, nascuda de diversos apunts textuals i gràfics que vam poder gaudir mirant una de les seves meravelloses llibretes de notes, “garagots” i esborranys.
Planteja un àlbum sense paraules per tal de posar sobre la taula la pregunta: Què pensa el lector? Hi ha intenció a priori?. Això ens va portar també al tema de la imatge i a la necessitat de que cal educar i créixer en la seva lectura i interpretació.
A l’igual que la primera sessió, el bosc va tornar a ser protagonista de debat, personatge molt habitual en el conte tradicional, que pot tenir connotacions negatives o positives, espai neutre o de transició entre la por i la tranquil·litat, en aquest cas acompanyat per la il·lustració en blanc i negre que, a més de la seva qualitat expressiva, torna a ser suggeridor d’interpretacions i generador de preguntes.
Per la propera sessió llegirem El Museu Perdut, de Marina Saez, editat per MTM
