Ens trobareu al carrer
Magí Raméntol nº 3 de Rubí
PUGEU AL TREN?

L’univers de Noemí Villamuza.

L’exposició que la Noemí ens va portar a Rubí, a La Claraboia no va ser només de les seves il·lustracions. Com podeu veure en el video hi havia esbossos, joguines, records, gargots, nines de paper, sabates de la Nancy.. un entranyable muntatge on recollia una part molt personal del seu univers i que dóna raó del que trobem en les seves creacions. Els seus personatges, els detalls, les llums i les ombres.

Poder veure els seus originals, tan ben exposats, amb aquests marcs que els “vestien” com va dir ella mateixa i de manera tan amorosa, ha estat un goig i un luxe que quedarà en les memòries de tothom que va poder acostar-se a veure’ls. Observar amb deteniment els traços, les línies de llapis, els petits esborranys i l’evolució del dibuix fins a ser el definitiu, ha estat una lliço de la seva mestria i la seva sensibilitat.

 

 

Poder agafar el llibre editat i posar-lo al costat de la il·lustració original, poder comparar el resultat final, el que va a parar als llibres ha estat una experiència molt enriquidora.

És cert que el que veiem als llibres ens atrapa, és gran, té color i amplia i complementa el text on està, però veure el grafit, la textura, i fins  i tot alguna arruga al paper ens dona la perspectiva del què significa la feina d’il·lustrar.

Calen molts esbossos per donar per bo un dibuix i tot el procés queda invisible als nostres ulls.

I no només els adults vam poder passejar pels personatges  de la Noemí. Per clausurar la inauguració, vam explicar el conte de On dormen els estels escrit per Elisenda Queralt, editat per Bambú i els assistents grans i petits, van poder dibuixar allò que els agradaria que sortís d’un pot màgic: papallones, colors, olors, flors, fruites, cargols, princeses, escultures, llibres, emocions…

Per què la mostra d’il·lustració a La Claraboia es diu IL·LUSTRÍSSIMS

Si busquem el concepte d’il·lustració com a corrent filosòfic, polític i social, trobem que aquest corrent advocava per la raó com a forma d’establir un sistema ètic. Es volia educar la societat, perquè una societat culta que pensa per si mateixa era la millor manera d’assegurar la fi de l’absolutisme i el fanatisme, que es basen en la ignorància del poble a dominar.
Montesquieu, Rousseau i Voltaire, entre altres, tenien el propòsit de liderar el món cap al progrés, traient-lo del llarg període de tradicions, superstició, irracionalitat i tirania.

Si, a més, remenem entre les definicions del Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana, les paraules:

Il·lustrar :1. Donar llum a l’enteniment; 2. Aclarir un punt, un text, amb comentaris; 3. Fer il·lustre.

Il·lustre : De gran renom per les seves qualitats o el seu origen.

Il·lustració : Acció d’il·lustrar o il·lustrar-se.

Il·lustrador  : 1. Que il·lustra; 2. Dit de la persona que, basant-se en el text d’una obra, tria la il·lustració idònia per complementar-lo o enriquir-lo.

Tenim:

– Triar i crear la imatge idònia per complementar o enriquir un text.

– Donar llum a l’enteniment.

– Tenir un gran renom per les seves qualitats.

És per tot això que la paraula IL·LUSTRÍSSIMS ens defineix  aquesta capacitat de crear, il·luminar i fer-nos més savis amb l’ús d’aquestes qualitats de renom i per tot això l’he triat per donar uniformitat a la mostra de diferents professionals del món de la il·lustració i de l’àlbum il·lustrat

Tal com diu Marta Rodríguez Bosch, que és una periodista especialitzada en disseny, arquitectura i la ciutat de Barcelona, al seu llibre Mundo ilustrado:

A través de les il·lustracions, tenim el privilegi d’assistir a un estrat del llenguatge personal de cada autor. Perquè el cert és que cada il·lustrador compon imatges, dibuixa o pinta sobre el que li interessa, tant en la forma com en el fons.
Reflecteix la seva perspectiva particular de la realitat i el món i propaga, en pocs centímetres quadrats, molt de si mateix.
En una època en què qualsevol pot disparar i obtenir una imatge en la fracció de segon que es triga a prémer un botó de la càmera o el mòbil, la il·lustració prové d’un tempo més llarg i distès; del dia i mig que l’il·lustrador de premsa disposa per lliurar un treball, fins al termini de diversos mesos o setmanes que es concedeixen per fer les làmines d’un llibre.
Il·lustrar implica abstreure una idea i plasmar-la. Observar cap a l’interior o l’exterior per representar l’essencial.
Requereix seure i moure el llapis sobre el paper o la tauleta digital.
Actualment, en el canvi d’era que vivim, en un planeta virtual que aconsella anar lleuger d’equipatge, la il·lustració encaixa molt bé: és universal en la comunicació i molt personal en l’expressió.

Marta Rodríguez Bosch

I jo hi voldria afegir aquest valor de les coses fetes amb temps, amb mestria artesanal i que donen més importància als sabers humanístics que als econòmics, tal com predica Richard Sennet  o també Nuccio Ordine a La utilitat de l’inútil. Un llibre que us recomano encaridament; per poder valorar la feina tranquila, feta amb amor i amb ganes de fer-la bé. Com la de la Noemí Villamuza.