Quarta sessió del Club de Lectura d’Àlbum Il.lustrat de la Caputxeta, dijous 11 de gener de 2024.
L’àlbum Els migrants, amb il·lustracions de la Maria Girón i text de Marcelo Simonetti, editat per Kalandraka, ens va portar una sessió del Club amb força debat que la va fer especialment interessant.
El fet de ser una il·lustració més propera a un estil realista, a diferencia d’altres propostes que havien estat objecte de lectura, va ser el primer punt que va fer sorgir veus, que no es pot dir crítiques, però que si van manifestar una lectura i unes sensacions més planes.
El debat sobre l’estil d’il·lustració i el procés de creació va dur a un debat al voltant de les noves tecnologies i del binomi procés/resultat en la valoració artística. És pot considerar de més valor o qualitat una obra feta amb procés tradicional (llapis, pinzell, carbonet,…) que amb noves tecnologies informàtiques? Té mes valor quan més temps s’hi dediqui? És tan fàcil com diuen treballar amb eines informàtiques? o també cal una amplia gamma de coneixements i habilitats? Si el missatge, la percepció global final, les sensacions estètiques i les emocions que transmet son positius, sigui quina sigui la tècnica emprada, no és indicatiu de que és una bona proposta amb un bon resultat?.
Per altra banda, en parlar del tema del àlbum, els migrants, es va posar sobre la taula la qüestió del llenguatge, de les paraules, de com designem i identifiquem col·lectius de persones que els fan ser “els altres” en oposició a nosaltres, i d’aquí a les pors, la discriminació … i en l’extrem l’odi i la violència.
Destaca el que els protagonistes de la historia no son els migrants, si no nens d’una societat benestant amb una situació vital, familiar i econòmica bona; la noticia de l’arribada de migrants a l’escola els porta a transitar des de la curiositat a la por retratant els sentiments i percepcions de la societat. El final de la historia és esperançador i projecta la innocència sense prejudicis dels nens i la necessitat de conèixer i reconèixer els altres com a persones.
Per a la propera sessió Els bosque dentro de mí, d’Adolfo Serra, de Fondo de Cultura Económica.
