Dies enrere hem llegit als diaris una noticia terrible de la ciutat on visc.
Un noi de 17 anys, l’Alan, es va suïcidar per què no va poder suportar l’assetjament escolar degut a la seva transsexualitat.
L’Alan va nèixer amb cos de noia, però sempre s’havia sentit un noi. A casa seva l’havien recolzat i ajudat a fer la transició cap a un reconeixement extern a la seva voluntat de mostrar-se com un noi.
L’assetjament per part de dues companyes de l’institut el va portar al suïcidi, o al menys això és el que he pogut entendre pel que he llegit als diaris.
Tots estem atrapats en el cos que ens ha tocat, potser voldríem ser més alts, menys grassos o tenir els ulls d’un altre color, però si t’ha tocat tenir cos de noia i ets un noi…, ha de ser molt difícil d’assimilar-ho i de fer-ho entendre als altres.
Curiosament fa poc que he acabat de llegir una delicada història que parla d’aquest tema, entre altres .
Duna
Muriel VILLANUEVA
Il·lustracions de Ferran Orta.
Editat per Babulinka Books
En aquesta història s’hi narra l’estiu d’una nena, la Duna, que fa un amic al que descobreix en un principi, tancat en si mateix, sorrut i espantat. En Max s’amaga de tothom i té por de la reacció de la gent del seu poble ara que va vestit de noi i es fa dir Max , quan tothom l’havia conegut com una noia. La Duna entén el que li passa i li ofereix una tendra amistat que aconsegueix desfer la barrera que en Max havia aixecat.
Té moments molt tendres i colpidors, com quan la Duna parla amb el pare d’en Max, per què fins aleshores, el lector, encara no sap ben bé el que passa, o al menys jo, no ho havia copsat:
“No, ell no sap que soc aquí. I no vull que em digui res que ell no m’hagi dit.
Només vull preguntar-li si el que jo crec és cert” (……)
I aleshores m’he esbandit la por i la vergonya i ho he dit: “El Max té cos de nena, oi?”.
Ell només ha respost: “Ets molt espavilada, Duna. Estic molt content que sigueu tan amics.
Sé que l’entens i que no li faràs mal. Vols un suc? Una ensaïmada? ”
Hem berenat plegats i no hem tornat a treure el tema.
Posar-nos a la pell dels altres és un pas molt gran per poder entendre i ajudar a minimitzar la por i el rebuig que pot ocasionar allò que no entenem.
La crueltat d’alguns companys o companyes de classe pot fer que anar a l’escola sigui un calvari per algunes persones, tal com ho relata el noi de Noms robats
Noms robats
Tàssies
Editorial Cruïlla
La meva escola,
la meva presó.
Cada curs,
una condemna.
Aquestes imatges d’aquest noi martiritzat pels companys de classe, estigmatitzat perquè estudia, no es baralla i no segueix la corda als fatxendes del seu curs, amb aquests caps simbòlics en forma de fruita quan mostren el món a on se sent un sense nom, converteixen aquest àlbum d’en Tàssies en una eina molt poderosa per poder treballar el bullying a les escoles.
Impactant aquest final obert, que ens fa prendre posició i respondre al noi de la història, que ens colpeix amb la seva directa interpel·lació demanant-nos el nostre nom.
Un llibre contundent, meravellós per les il·lustracions i efectiu per la pregunta que ens fa, ja a les cobertes on ens pregunta:
víctima, perseguidor, testimoni:
Qui ets tu?
Bullying o per què el vermell no és cap broma
Jan DE KINDER
Editat per Tramuntana
Al principi fa riure que tots facin una broma a un company i riure una estona està bé…
però quan l’altre està incòmode i demana que ja n’hi ha prou, no s’hi val a seguir molestant i ridiculitzant.
I en aquest àlbum ens mostra què cal fer per enfrontar-se de manera col·lectiva als agressors, que són minoria i no tenen el poder que es creuen tenir. Com perdre la por a dir el que passa i, sobretot, a seguir el què ens dicta la consciència i el sentit de justícia.
Una mostra que porta a l’extrem el resultat del bullying el tenim en un altre àlbum il·lustrat que ja fa uns quants anys que volta per les llibreries.
Encara recordo el primer cop que em vaig mirar aquest llibre. Hi va haver una època que quan treballava al Racó del llibre, sortia al matí a fer un cafè a mig matí i tenia per costum endur-me algun conte o àlbum il·lustrat per anar coneixent el que teniem a la llibreria.. El dia que vaig agafar Juul, vaig haver de deixar de menjar la meva magdalena, se’m va fer un nus a l’estomac i em saltaven les llàgrimes dels ulls. Va ser com un cop de puny.
Juul.
Gregie DE MAEYER.
La terrible historia de Juul ens explica com és va auto-mutilant la part del cos que provoca la burla dels seus companys d’escola, que comença pels innocents rinxols vermells, però que cada vegada és una part més important i vital.
La imatge del noi esta feta amb unes peces de fusta, com si fossin peces de construcció, com una escultura que, de manera simbòlica ens mostra la part del cos que s’auto-mutila.
És gràcies a questa representació que podem assistir a aquest terrible procés de transformació d’aquest cos que va desapareixent a trossos i que ens fa possible presenciar-lo. És massa terrible de suportar si no és d’aquesta manera abstracta.
Hi ha altres àlbums que ens mostren els efectes de la crueltat d’alguns nens o nenes cap a un altre noi o noia.
Per què la senyora M es va tornar tan malcarada…
Sonja BOUNGAEVA
Editat per Takatuka.
En aquest àlbum escrit i il·lustrat per la Sonja Boungaeva, hi coneixem a una veïna de l’edifici que sempre està de mal humor i que no saluda mai a ningú. No sabem, que de petita, va ser una nena a qui li feien burla, a qui li prenien les joguines i a qui menyspreaven.
Això ho descobrirem quan, al parc del barri veurem com la Sra M. presència com a una nena petita li fan la guitza uns altres nens.
És tan expressiva la cara de tristesa que fa quan ho veu…
Es evident que es veu reflectida en aquella indefensa nena que pateix els abusos dels altres.
És llavors quan entenem el subtítol que té el llibre ...i com és que ara és tan simpàtica!. i és aleshores quan es decideix a ajudar a aquella nena i a jugar amb ella que es pot treure la ràbia que ha portat a dins tota la vida. A partir que pot ajudar a una altra nena a que no li passi el que li va amargar la vida a ella és quan li canvia l’actitud cap als altres, i quan es reconcilia amb ella mateixa.
I és que d’eines per combatre les burles, els assetjaments i abusos n’hi ha, només cal fer-los servir.
I si no, anem a un altre Àlbum il·lustrat per la mateixa Sonja Boungaeva:
Malena balena.
Davide CALI
Il·lustrat per Sonja Boungaeva.
Editat per Libros del Zorro Rojo.
Allò que dèiem d’estar atrapats en un cos que no ens agrada.
A la Malena li sembla que està massa grassa, les companyes de natació li diuen balena i ella se sent immensa i pesada i té la sensació que cada cop que es mou desencadena un tsunami.
Està trista, no li agrada anar a natació, tem els dimecres que és el dia que toca anar a la piscina i prova de passar desapercebuda, sense aconseguir-ho.
Per sort, el seu monitor de natació li explica un truc per sentir-se millor.
“Som el que pensem que som”, li diu.
I la Malena comença a posar en pràctica aquesta idea. Quan es troba amb l’home que li diu sempre Nap-buf, ella es pensa ser una geganta i li mira directament als ulls…i funciona!, l’home no li diu res!
De vegades n’hi ha prou amb una mica d’ajuda per poder superar els entrebancs, de vegades cal alguna cosa més, però entre tots, si volem, ho podem assolir.