El cigne i la trompeta.

Ai!
Com m’agraden els llibres de la col·lecció El jardí secret de l’editorial Viena!
M’acabo de llegir La trompeta del cigne, escrita per Elwyn Brooks White i encara tinc el somriure a la cara.
Una història divertida, entranyable, emotiva, que ens parla de la superació personal, del valor de l’amistat i de la força de la família.

Si ets un cigne trompeta i neixes mut, ho tens difícil per tirar endavant i a sobre, quan t’enamores, no pots lluir-te com cal davant la teva estimada.  Per sort per en Louis, el cigne,  apareixerà en Sam, un noi pacient, intel·ligent i molt conseqüent amb els seus principis que l’ajudarà en diverses ocasions.

En Sam és un amant dels animals i els estudia amb passió i el dia que descobreix una parella de cignes covant uns ous, està tan content  que li costa guardar el secret. Serà gràcies a ell que en Louis pugui aconseguir el seu somni de formar una família, amb la femella més bonica que mai s’ha vist.

Al Sam li agrada escriure cada dia les seves reflexions sobre el que li ha passat, en un quadern, on a més, s’hi planteja preguntes que de vegades tenen a veure amb curiositats dels animals, però d’altres són autèntiques reflexions sobre la vida.

Les històries de E.B.White ja ho fan això, ens fan reflexionar, a través dels comportaments dels animals i dels diferents personatges que hi retrata, de les actituds i maneres d’enfocar la vida tan variades que podem arribar a tenir, i sempre, amb aquest rerafons de ressaltar els valors, cosa tan poc de moda actualment. 

Els esforços que fa el pare d’en Louis, per aconseguir una trompeta pel seu fill, a més a més de resultar absolutament divertides, ens mostren el que pot arribar a fer algú que t’estima per ajudar-te i, a més, el concepte del què està ben fet, és ètic o just, el tenim meravellosament reflectit en aquest personatge. Arriscarà la seva vida per tal de rescabalar al venedor de trompetes i el vidre de l’aparador trencat.

E.B.White, és també l’autor del llibre que està també en aquesta col·lecció La teranyina de la Carlota.( vegeu ressenya en aquest mateix blog ). Una altra faula on podem comparar el comportament dels humans i dels animals i de la lleialtat i estimació que es pot manifestar  vers el proïsme.

Aprofito per utilitzar aquesta paraula que sembla estar en desús, aprofitant que ahir, una companya del curs de català en va fer una exposició per parlar-ne.
Proïsme, els altres, tots els que ens envolten, i la idea de tractar a TOTHOM, no només els més propers, sinó a tothom, de la mateixa manera. Ho fem? Els animals i personatges de les històries de E.B. White, normalment, si. Prenguem exemple!