Dels “Dies perfectes” de Joan Marcet als “Perfect days” de Wim Wenders”, gener de 2024
L’atzar ha fet coincidir la presentació a Lectors del llibre de Joan Marcet “Dies perfectes” amb la projecció a les sales comercials aquests dies de la pel·lícula “Perfect days” de Wim Wenders.
La temàtica d’ambdós es toca com dues cares del poliedre de la vida, però cadascuna reflecteix de manera diferent com poden ser els dies perfectes.
Per a la Lina, el personatge creat per Joan Marcet, són aquells que d’alguna manera han sobresortit respecte dels altres, amb una càrrega de cosa extraordinària, subjectivament extraordinària, que els permeten tenir un lloc de privilegi a la galeria virtual de retrats de la seva vida.
Per a Hirayama, el contra heroi de Wenders, el netejador de wàters de Tokio, els dies plans, tranquils i rutinaris però plens de petits moments que t’arrenquen un esbós de somriure són els que li donen la placidesa d’una vida volguda sense estridències.
Ambdós personatges, ambdues històries, van mostrant o insinuant passats que podien haver portat les seves vides per altres camins, però que des de l’assumpció del que son o el que volen ser i de les bifurcacions que han triat o s’han vist obligats a prendre, reafirmen el seu present.
“Dies perfectes” i “Perfect days” s’endinsen amb una mirada amable, amb tocs de minimalisme serè, sense defugir les ombres dels cops amargs, en vides de persones que no son extraordinàries, excepte quan les contemplem des de les mirades de Joan Marcet i Wim Wenders.
Les dues propostes apunten altres qüestions en l’àmbit social o cultural, on la literatura, el cine i la música fan de referents que enriqueixen la narració, ens perfilen els personatges i ens situen en el seu aquí i ara.
Llegim el llibre, anem a veure la pel·lícula i pensem quins son o com voldríem que fossin els nostres dies perfectes. La qüestió és: desitgem dies perfectes? I si ho fem, són d’aquesta mena o cadascú en faria un retrat particular? Són un succedani de la utòpica felicitat que tant cerquem o en son la seva essència?
Una recomanació: no us aixequeu de la butaca del cine abans que no hagin acabat els títols de crèdit.
KOMOREBI.