Acabo de llegir al diari d’ahir (sempre vaig un dia atrassada, m’agrada llegir el diari ben d’hora mentre esmorzo) que Adrià Pujol ha traduït el llibre de Georges Perec L’eclipsi.
L’eclipsi, és aquel llibre on, en francés, no hi ha cap paraula amb la lletra e, que al traduir-lo al català la lletra que no hi surt és la a, la més difícil de negligir per nosaltres.
Aquest exercici d’escriptura es diu lipograma, i és molt difícil de fer, i més, si vols bastir un relat coherent i de qualitat. Georges Perec ho va aconseguir, i ara l’editorial L’Avenç l’ha reeditat. L’argument gira al voltant de la recerca de Toni Vokl del seu millor amic que ha desaparegut, i això em porta a parlar-vos d’un dels llibres que comentarem aquest dijous en el Club de lectura lectors, al tren! de la Biblioteca de Rubí.
El llibre el va triar un dels nois de la pila de llibres que vaig donar com a exemple de les coses que fan per nosaltres els amics i dijous parlarem de com una actitud nostra pot fer canviar les percepcions dels altres, de les particularitats del llibre i també dels oulipians ( els seguidors del grup Oulipo que entre altres objectius, buscaven crear peces literàries a partir de posar-se traves i constriccions)
El signe prohibit de Rodrigo MUÑOZ AVIA, editat per Edebé, és un homenatge a Georges Perec i el seu estil narratiu.
El Jordi decideix parlar sense la lletra a, quan desapareix la seva amiga Alekssandra i comença una trama d’intriga, jocs narratius, aventures i referències literàries a dojo.
Com ens diu Nati Calvo a la seva crítica a la revista Faristol:
Rodrigo Muñoz és un escriptor que domina bé la tensió narrativa en primera persona i els diàlegs fluids. L’inici de la història t’atrapa des del primer moment perquè té l’habilitat d’introduir el lector, com si d’un confident es tractés, en un fet que li va passar al Jordi, un nen d’onze anys profundament reflexiu, i la consegüent decisió que va prendre: no parlar amb la lletra «a» fins a trobar de nou l’Alekssandra.
L’esperit Perec impregna tota la narració. No només perquè el pare del Jordi sigui el propietari de la llibreria de segona mà Perec, sinó també perquè la forma que tenia aquest escriptor de veure el món i de viure la vida a través del llenguatge hi són presents. En Jordi acabarà admetent que la decisió de viure sense fer servir una determinada lletra va ser un gran aprenentatge a la seva vida.
Les situacions creades en els diàlegs sense la «a» són especialment divertides, i si això se suma a una trama policial i detectivesca ben plantejada i a les subtils il·lustracions de Javier Andrada, l’envitricoll dóna pas a una bona lectura construïda amb enginy i bon ofici.
Cal fer una menció especial a la traducció al català d’Elisenda Vergés-Bó per la dificultat que suposa treballar un text com aquest, on el llenguatge és també el protagonista.
Nati CalvoLlegim doncs, a Perec i a Muñoz Avia i passem-nos ho bé amb els jocs de paraules. A veure si som capaços de no fer servir una lletra, ni que sigui una estona…!